.Coldplay. Fix You (Te confortaré)  

 

«estima els altres com a tu mateix»

 
  

 
 
 
 
 
 
Lectura del llibre de l’Èxode

El Senyor diu:
«No maltractis ni oprimeixis els immigrats, que també vosaltres vau ser immigrats al país d’Egipte. No maltractis cap viuda ni cap orfe: Si els maltractes i alcen a mi el seu clam, jo l’escoltaré i, encès d’indignació, us mataré amb l’espasa: les vostres dones quedaran viudes, i orfes els vostres fills.»
Si prestes diners a algú del meu poble, als pobres que viuen amb tu, no facis com els usurers: no li exigeixis els interessos. Si et quedes com a penyora el mantell d’algú, torna-l’hi abans no es pongui el sol. És tot el que té per abrigar-se, el mantell que l’embolcalla. Amb què dormiria? Si ell alçava a mi el seu clam, jo l’escoltaria, perquè sóc compassiu.»

Ex 22,20-26

Salm Responsorial

R. Us estimo, Senyor, vós m’enfortiu.

Us estimo, Senyor, 
vós m’enfortiu, 
roca i muralla que em deslliura. R

Déu meu, penyal on m’emparo, 
escut i força que em salva.

Rodejat d’adversaris delirants, 
clamo al Senyor, 
crido auxili d’entre els enemics. R

Beneït sigui el Déu vivent, el meu penyal. 
Beneeixo el Senyor que em salva. 
«Ha donat grans victòries al seu rei, 
ha mostrat l’amor que té al seu Ungit.» R

Sl 17,2-3a.3bc-4.47.51ab (R.:2)

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Tessalònica
Germans, ja sabeu el que fèiem per vosaltres mentre érem a la vostra ciutat.
També vosaltres heu imitat el nostre exemple i el del Senyor, acollint la paraula de Déu enmig de moltes adversitats, plens del goig de l’Esperit Sant. Així heu estat un model per a tots els creients de Macedònia i d’Acaia, perquè, des de la vostra ciutat, s’ha estès el ressò de la paraula del Senyor.
I no solament a Macedònia i a Acaia, pertot arreu parlen de la vostra conversió de manera que no ens cal afegir-hi res: ells mateixos conten com va ser la nostra arribada entre vosaltres i com abandonàreu els ídols i us convertíreu a Déu per adorar només el Déu viu i veritable i esperar del cel Jesús, el seu Fill, que ell ressuscità d’entre els morts i que ens salvarà de la pena en el judici que ha de venir.

1Te 1,5c-10

Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, quan els fariseus s’assabentaren que Jesús havia fet callar els fariseus, es tornaren a reunir, i un d’ells, mestre de la Llei, per provar-lo, li va fer aquesta pregunta: «Mestre, quin és el manament més gran de la Llei?»
Jesús li contestà: «Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l’ànima, amb tot el pensament. Aquest és el manament més gran i el primer de tots. El segon és molt semblant: Estima els altres com a tu mateix. Tots els manaments escrits en els llibres de la Llei i dels Profetes vénen d’aquests dos.»

Mt 22,34-40

"No maltractis els immigrats, les viudes, els orfes..."

Probablement hi ha molts cristians preocupats per complir tots els preceptes; sens dubte no arriben a fer com els fariseus que parlaven de 613 regles o disposicions però es plantegen la fidelitat a tot un munt de normes. Jesús a l’evangeli simplifica enormement tots els manaments. A la pregunta sobre quin és el manament més gran de la Llei, Jesús contesta: Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l’ànima, amb tot el pensament. El segon és molt semblant: Estima els altres com a tu mateix. Per tant, el manament més important és doble: amor a Déu i amor als germans. Tan clar com això. Hauríem d’aprofundir en aquestes paraules de Jesús i no complicar-nos tant la vida buscant preceptes i més preceptes. Ara bé, aquest amor s’ha de concretar en uns fets determinats. No és un voluntarisme o un nominalisme, no són només paraules. Per això la primera lectura diu: No maltractis ni oprimeixis els immigrats. No maltractis cap viuda ni cap orfe. Si prestes diners a algú del meu poble, als pobres que viuen amb tu, no facis com els usurers: no li exigeixis els interessos. Si et quedes com penyora el mantell d’algú, torna-li abans no es pongui el sol. L’atenció es troba centrada totalment en els altres, en els seus drets no en els meus; i aquests altres són, sobretot, immigrants, pobres, orfes, viudes; és a dir gent molt vulnerable (com diem avui dia). I estimar aquestes persones no és còmode, no és fàcil però és l’únic camí perquè el nostre amor sigui real i autèntic. I així hem d’entendre les paraules de Jesús. Déu diu també en aquesta lectura (per dues vegades): Si ell [el pobre, l’immigrant, l’orfe, la viuda] aixeca a mi el seu clam, jo l’escoltaré perquè soc compassiu. Déu estima els pobres; l’amor a Déu ens porta a estimar els més necessitats. Dels cristians de Tessalònica pot dir Pau: Heu imitat el nostre exemple i el del Senyor; heu estat un model per a tots els cristians de Macedònia i d’Acaia. Tant de bo poguessin dir de tots els cristians que som un model d’amor als pobres i als immigrants.

Mn. Jaume Pedrós

Música Sacra

Con el nombre de Música Sacra agrupamos las obras musicales cristianas que a lo largo de la historia han creado los grandes compositores para destacar la obra de Dios. Nació en Europa en la Alta Edad Media con los ritos cristianos en el ámbito de las iglesias. Los antiguos cantos medievales dieron paso a las Misas y Cantatas del Barroco.

La época dorada de la música religiosa se inicia con los cantos gregorianos, alcanzan la mayoría de edad con Johann Sebastian Bach, continúa con Mozart y finaliza con las Misas de Beethoven. Mas tarde la musica sagrada deja de tener tanta importancia en la vida social y los compositores se acuerdan de ella excepcionalmente.

Glória de Vivaldi

Réquiem de Mozart Passió segons sant Joan. Bach
El Messies de Händel I El Messies de Händel II El Messies de Händel III
La Passió segons sant Mateu I La Passió segons sant Mateu II Messa da Réquiem de Verdi


 

  

 

 
 
 
IMATGES